TERÀPIA PSICOESPIRITUAL
La teràpia psicoespiritual és un enfocament terapèutic que integra aspectes psicològics i espirituals per promoure el benestar holístic de l’individu. Està formada per dos sistemes clau: la teràpia psicològica convencional i la teràpia espiritual. La unió d’aquests dos sistemes permet que la persona pugui ser entesa totalment i que els seus problemes puguin ser tractats des de totes les perspectivas.
La teràpia psicològica convencional
La teràpia psicològica és un procés centrat a resoldre problemes de salut mental i/o emocional mitjançant tècniques especialitzades i en la comunicació . El seu objectiu és oferir i dotar a les persones d’habilitats per gestionar emocions, comportaments i pensaments de manera saludable.
En un entorn segur i confidencial, els pacients exploren les emocions, identifiquen patrons de pensament negatius i treballen cap a la resolució de conflictes. Aquest procés no només millora la qualitat de vida i les relacions interpersonals, sinó que també enforteix la capacitat per fer front a desafiaments emocionals.
Al món de la teràpia psicològica hi ha diferents perspectives teòriques i pràctiques que tracten els problemes de manera diferent. A continuació us detallo els estils i disciplines més utilitzades :
Teràpia d’orientació psicoanalítica
Sigmund Freud va ser l’encarregat de desenvolupar la teoria de la psicoanàlisi. En aquesta psicoteràpia, el subconscient té una gran importància a l’hora de resoldre els problemes terapèutics. Segons aquesta especialitat, el nostre comportament està associat als conflictes que, de manera inconscient, van sorgir durant la nostra infantesa. Aquests conflictes marquen el nostre comportament i es veuen reflectits en els nostres somnis, emocions, pensaments…
Teràpia cognitiu conductual
La teràpia cognitivo conductual (TCC) es basa en la relació entre pensaments, emocions, sensacions físiques i comportaments. Totes aquestes àrees estan interconnectades i exerceixen influència entre elles. Per exemple: si ens trobem davant de la situació d’haver suspès un examen. Podem pensar:”He suspès perquè sóc ximple. Mai aprovaré”. “He suspès un examen. Hauré d’esforçar-me més la propera vegada.”
Després del pensament 1 segurament vindrà una emoció de tristesa, frustració i resignació. Aquest pensament i emocions conduiran a un estat de desmotivació i desgana. Des d’aquest estat, segurament, l’acció serà no estudiar. Com a conseqüència, és probable que es torni a repetir la situació una altra vegada.
En canvi, després del pensament 2 pot venir una emoció de certa tristesa, però acceptació i esperança. Aquest pensament i les emocions conduiran a un estat de motivació i voluntat d’esforç. Aquest estat empeny a l’acció d’estudiar, consegüentment, la probabilitat d’aprovar el següent examen serà més gran.
En conclusió, la TCC parteix de la idea que enfrontar-nos de forma negativa als problemes provoca comportaments i sentiments negatius que acaben conduint-nos a fòbies i altres tipus de trastorns.
Teràpia Humanista
Aquest tipus de teràpia apareix pels any 1950 i no tant sols tracte trastorns emocionals, mentals, de la personalitat, etc. sino que se centra en el desenvolupament de l’ésser humà. De manera que s’interessa en tot allò que ens fa humans, per la identitat personal, es a dir per el conjunt de característiques personals que ens distingeixen dels altres i en particular de la percepció i l’experiència interna que viu cadascú.
Dins d’aquests corrent hi ha diferents estils terapèutics :
-Teràpia centrada en el client. El seu representant es Carl Rogers.
-Terapia Gestalt. El seu creador va ser Fritz Perls.
Teràpia sistèmica
La teràpia sistèmica és una de les més utilitzades per resoldre problemes familiars i de parella.
Aquesta teràpia s’encarrega de donar importància a les relacions socials a la vida de les persones. Es desenvolupa de manera conjunta amb altres membres del nostre entorn (parella o família). Considera que la manera com interactuem està lligada al funcionament del nostre entorn social, amb el qual creem un sistema. Les dificultats que el pacient pugui tenir són una expressió que alguna cosa va malament als seus grups socials.
Teràpia corporal
Al cos es manifesten els conflictes psicològics en forma de cuirassas corporals. Per això, el propòsit del treball corporal és aprofundir en les capacitats i dificultats personals per descobrir quins són els bloquejos que hi ha i què es fa per mantenir-los actius. A través del moviment conscient es permet que l’energia del cos flueixi de manera que es puguin desfer els nusos corporals i es recuperi la capacitat de connectar amb les necessitats de la persona, amb la seva alegria de viure i el seu benestar.
Teràpia neuropsicològica
Aquest tipus de teràpia va adreçada a pacients que pateixen algun dany cerebral o del sistema nerviós. Tant se val si aquest problema ha estat provocat per un accident o és de tipus congènit. És apropiada per a persones de qualsevol edat i aconsegueix millores sorprenents a molts nivells: en la comunicació, la memòria, la capacitat de concentració…
La Teràpia espiritual
La teràpia espiritual és aquella que parteix de la base que l’ésser humà és molt més que un cos i una ment plena de pensaments i esquemes. La persona, aquí, és vista com una ànima que es troba momentàniament en aquest pla físic per experimentar, aprendre i evolucionar. L’objectiu d’aquesta teràpia serà, per tant, que la persona conegui en profunditat d’on ve, on es dirigeix, quin sentit té allò que li està passant i què és realment, és a dir, conèixer el món espiritual i la seva essència com a ànima.
Tot seguit us detallo les eines i tècniques més utilitzades en aquest tipus de teràpia:
La Hipnosis
La hipnosi a la teràpia psicoespiritual, és una tècnica que combina elements de la hipnosi tradicional amb pràctiques i conceptes espirituals. Aquesta forma de teràpia no només busca tractar problemes psicològics, sinó també explorar aspectes més profunds de l’existència humana, com ara el propòsit de vida, la connexió amb allò transcendental i el creixement espiritual.
Principis de la hipnosi psicoespiritual
- Estat alterat de consciència: Similar a la hipnosi convencional, la hipnosi psicoespiritual indueix un estat de trànsit, on la ment conscient es relaxa i la ment subconscient es torna més accessible. En aquest estat l’individu pot explorar records, emocions i experiències amb més obertura i receptivitat.
- Exploració de l’ésser interior: S’enfoca a ajudar l’individu a connectar-se amb el seu ésser interior i la seva saviesa interna.
- Sanació holística: Es tracta de promoure una sanació integral que inclou cos, ment, emocions i esperit.
Aplicacions comunes
- Regressió a vides passades: Aquesta tècnica es fa servir per accedir a memòries de vides passades per tal d’entendre i resoldre problemes actuals.
2.Connexió amb guies espirituals: Durant la hipnosi, algunes persones poden experimentar trobades amb figures espirituals que els ofereixen guia, suport i saviesa.
- Sanació de traumes emocionals: Aquesta tècnica pot ajudar les persones a alliberar traumes i bloquejos emocionals en permetre’ls processar i reinterpretar experiències doloroses des d’una perspectiva més àmplia i espiritual.
- Desenvolupament personal i espiritual: A través de la hipnosi, els individus poden explorar preguntes existencials, desenvolupar una major autocomprensió i enfortir-ne la connexió amb el jo superior.
La Teràpia de vides passades (TVP)
La Teràpia de Vides Passades (TVP) és una tècnica que bàsicament consisteix a fer conscient l’inconscient. Quan això esdevé, sorgeixen a la consciència experiències traumàtiques no resoltes que estaven ocultes en el pla inconscient. Com que en aquestes experiències les persones solen identificar-se a si mateixes en un altre cos, en un altre temps i experimenten la mort en aquest cos, es va denominar a aquesta tècnica Teràpia de Vides Passades.
La TVP no es basa en la reencarnació, sinó que les vides passades sorgeixen a conseqüència del treball terapèutic. Si el terapeuta sap com treballar en profunditat el símptoma que presenta el pacient, en algun moment del treball terapèutic es trobarà amb una experiència que no pertany al marc de la vida present.
Encara que la TVP va començar a difondre’s a partir de la dècada del 1970, en realitat va ser a l’any 1904 quan el coronel d’enginyers Albert de Rochas, administrador de l’Escola Politècnica de París, després d’anys d’investigar els estats profunds de la hipnosi, es va trobar amb el fenomen de les vides successives. Rochas va denominar a aquest procés regressió de memòria, terme que encara avui continua sent emprat per a identificar a aquesta tècnica.
A l’any 1978, el Doctor Morris Netherton publica el seu primer llibre: Teràpia de Vides Passades (Past Life Therapy, en l’original). El títol va sorgir d’una consulta realitzada entre tres-cents estudiants d’una universitat de Califòrnia, als quals se’ls va donar a llegir el llibre. Van ser aquests estudiants universitaris els qui en la seva majoria van triar el títol que identificaria la teràpia des d’aleshores.
A l’any 1988, el Doctor Brian Weiss, cap de psiquiatria de l’hospital Mount Sinai de Miami, va publicar el seu llibre Many lives, many masters (Moltes vides, molts mestres), on relata una experiència sorprenent que va canviar completament la seva pròpia vida i la seva visió de la psicoteràpia.
Una dels seus pacients, Catherine, va recordar sota hipnosi diverses de les seves vides passades i va poder trobar-hi l’origen de molts dels traumes que patia. Catherine es va curar, però va passar una cosa encara més important: va aconseguir posar-se en contacte amb els Mestres, esperits superiors que habiten els estats entre dues vides. Ells li van comunicar missatges importants de saviesa i de coneixement.
En definitiva la TVP es pot considerar com una teràpia de l’ànima, ja que els patiments són a l’ànima i és l’ànima allò que cal sanar.
Neteges energètiques.
Tot l’univers és energia. Nosaltres mateixos estem envoltats i fets d’energia.
El nostre dia a dia, la feina, l’estrès, la família, les preocupacions a què estem sotmesos, la influència de la gent que ens envolta, tant coneguda com desconeguda. Tots aquests factors ens poden provocar cansament, insomni, bloqueig mental. Tot això ens fa estar baixos o fins i tot mancats d’energia.
Igualment hi ha persones que tenen la capacitat d’absorbir la nostra energia positiva, siguin o no conscients, així com tota aquella gent que amb la seva actitud negativa (enveges, gelosia, rancúnies, mala voluntat…) ens produeixen bloquejos i sensació de desànim.
Per tant, davant d’ aquestes influències i energies negatives, es recomanable dur a terme una neteja energètica per mantenir el camp energètic equilibrat i positiu.
Així mateix, els llocs que freqüentem, la nostra pròpia llar com el nostre negoci o lloc de treball, es van impregnant de les energies de les persones que l’habiten, treballin o simplement passin.
És totalment necessari que tots nosaltres ens fem regularment neteges energètiques de l’aura o dels nostres camps bioenergètics per facilitar l’eliminació d’estats negatius de la ment i de les emocions.
Amb l’ambient equilibrat aconseguirem descansar millor, sentir-nos més relaxats i concentrar-nos en les nostres tasques, amb un estat d’ànim més positiu i distès.
L’energia i l’aura
L’aura és un camp energètic que forma part del nostre ser. Es troba situat al voltant del nostre cos i actua com un escut. Es tracta d’una irradiació energética que emetem nosaltres mateixos i que genera una llum imperceptible a simple vista. Aquesta llum vibra a diferents freqüències en funció del nostre estat mental, físic i emocional. Tot i que sempre s’ha relacionat amb l’espiritualitat, a principis del segle XX es demostra científicament que cada organisme viu posseeix un camp electromagnètic que els científics han anomenat “bioenergia”. L’energia que emana cada ésser viu és totalment diferent, per la qual cosa la vibració i els colors que té l’aura és diferent en cada persona.
Les funcions de l’aura són diverses. Quan coneixem una persona, és la nostra aura la que ens envia informació sobre aquella persona i ho fa, fent referència a la seva aura. És per això que a vegades ens acostem a una persona i ens hi sentim molt a gust, tenim la sensació que és una persona positiva. En realitat, és la seva aura que transmet aquestes vibracions. De la mateixa manera, ens pot passar que entrem en un lloc on hi hagi gent de mal humor i automàticament ens sentim incòmodes o ens acabem enfadant nosaltres també. És l’aura que interactua amb les vibracions de l’exterior i a vegades, deixem que aquestes vibracions ens invaeixin, siguin bones o dolentes.
Per desplegar tots els recursos i sensibilitats necessàries per alguns casos, sovint compto amb la col·laboració de professionals d’altres disciplines com la Maite Zaitut.
