No vaig dubtar massa a l’hora d’escollir a on matricular-me a la Universitat de Barcelona. Vaig escollir Psicologia, amb la intenció de conèixer millor les interaccions humanes i també per poder ajudar a les persones a superar les seves dificultats, els seus traumes i ferides. A l’any 1987 acabo els estudis i em vaig Llicenciar en Psicologia. I fins avui que exerceixo aquest ofΩici que tant m’agrada.

I és veritat que la psicologia és una ciència jove, que durant molts segles, no fou sinó que una branca del saber metafísic, depenent posteriorment de la filosofia. Va néixer, després d’una llarga gestació, a mitjans del segle XIX, i es va independitzar de la filosofia l’any 1843, gràcies al filòsof anglès Stuart Mill, qui va proposar la seva autonomia arran d’un treball que té a veure amb el sistema de lògica. Però molts van ser els esforços dels intel·lectuals i científics de l’època, per aconseguir que fos tractada com una ciència. La psicologia va entrar de ple en el camp de l’observació i de l’experimentació, trencant definitivament amb la vella tradició filosòfica, que la condicionava constantment. I a l’any 1870, esdevé ja una ciencia, mercès al 1er. laboratori de psicologia, que es va crear a la Universitat de Leipzig (Alemania). A partir de que s’estableix com una ciència, s’obre a rebre influències de la física, la química, la medicina i la filosofía.

I és a partir d’aquí que neixen diferents escoles o disciplines psicològiques com, per exemple, l’estructuralisme, el conductisme, la psicoanàlisi , la gestalt, la psicologia transpersonal entre d’altres, aportant cadascuna d’elles un mètode diferent de treball i d’investigació. Corrents psicològiques, que m’han influït al llarg de la meva carrera i que han determinat el meu estil terapèutic.

Amb síntesis, la psicologia és una ciencia que estudia el comportament humà i els processos mentals. On s’analitzen conductes i pensaments tant dels individus com dels grups de persones. Es una disciplina que inclou tot allò relatiu a l’experiència humana.