La teràpia Gestalt té una perspectiva unificadora de l’ésser humà, integrant al mateix temps les seves dimensions sensorials, emocionals, intel·lectuals, socials i espirituals.

El seu creador va ser Fritz Perls (1893-1970), un psicoanalista jueu d’origen alemany. L’any 1942 apareix la seva primera obra: EL jo, la fam i l’agressivitat, on parla d’aquesta teràpia innovadora.

El terme gestalt prové de l’alemany i no té una traducció única, malgrat generalment se’l tradueix com a forma. Així doncs, la teoria de la Gestalt és la teoria de la forma i el verb gestalten significa formar, donar una estructura significant. Per posar un exemple entenedor: una mateixa taula pot tenir connotacions diferents en funció de la seva aparença: no té el mateix aspecte si està parada per dinar-hi (amb estovalles, coberts, plats…) o si s’ha previst com un espai de treball (amb un ordinador, papers, estris per escriure…). En aquest cas, es diu que la gestalt global ha canviat. 

L’objectiu de la teràpia Gestalt és donar al pacient els mitjans necessaris perquè pugui resoldre els seus problemes actuals. L’eina que s’utilitza és l’autoajuda, i això el permet enfrontant-se amb els seus problemes, per això és tan important que sigui conscient del què li passa.

En segon lloc, la teràpia Gestalt és vivencial, experimental. Els pacients reviuen els seus problemes i els seus traumes en l’aquí i l’ara. Si un pacient presenta un conflicte no resolt que té el seu origen en la seva infantesa, adolescència, etc., això vol dir que és una persona que té un problema continuat, aquí i ara, en el present. Per tant, el reviu en clau de present.

Seguir aquest camí terapèutic fa que el pacient s’observi a si mateix i aprengui a adonar-se del què li passa. El terapeuta l’ajuda a fer-ho guiant-lo amb preguntes del tipus: què penses ara? Quines emocions experimentes? Com respires? Com gesticules?, etc., la qual cosa permet que el pacient pugui centrar-se i ser conscient de les seves dificultats, capacitats i habilitats.

Un altre aspecte important d’aquesta escola és que cadascú és responsable dels propis actes, sentiments, pensaments i símptomes. No és culpa de ningú ni es responsabilitza ningú.

La teràpia Gestalt no aspira simplement a explicar l’origen dels nostres problemes sinó a investigar els camins per cercar noves solucions. No vol saber el per què sinó el com, ja que mobilitza el canvi: com és aquest dolor? Com vius aquesta situació?

En definitiva, és una escola que no pretén comprendre, analitzar o interpretar comportaments o sentiments, sinó que vol afavorir la presa de consciència global de la nostra manera de funcionar, de la integració de l’experiència del present, de les nostres evitacions i dels nostres mecanismes de defensa, a fi de restablir-nos i acceptar- nos tal com som.