COS , EMOCIONS I TERÀPIA . Sovint ens oblidem del nostre cos. Viure angoixat, atabalat , tenir una agenda plena d’activitats, les pressions laborals, familiars …. poden dificultar-ne l’interès i les ganes. De manera que, inconscientment , el podem viure com un vehicle que funciona per si sol i que ens transporta; amb la particularitat que possiblement ens costi escoltar-lo, prendre consciència del que de veritat sentim, del que necessitem expressar o ens costi saber quins són els seus missatges i necessitats.

Culturalment, estem acostumats a identificar-nos amb les nostres idees, pensaments, creences i emocions, ignorant el nostre cos. Tant és així que, fins i tot amb el llenguatge quotidià, parlem del nostre cos, com si fos quelcom que no té res a veure amb nosaltres. A tall d’exemple expressem : “tinc mal de cap, em fà mal l’estómac, m’estic cargolant de mal de panxa, no puc amb aquest mal d’esquena…”,com si cada una d’aquestes parts tingués dolor per si sola i fos autònoma , sense tenir res a veure amb la resta de l’organisme.

Si un òrgan està afectat, adolorit, s’ en ressentirà la resta del cos, la qual cosa podrà influir fins i tot, en el nostre estat d’ànim, emocions, caràcter… Així, cada òrgan té una funció concreta, una estructura pròpia i es relacionarà amb els altres, per formar una estructura corporal, com un tot integrat.un tot integrat.

Psicòlegs i especialistes en treballs corporals, manifesten que no només som els nostres pensaments, creences, fantasies, sentiments, energía, sinó que també som el nostre cos. I que cadascú té una forma diferent de viure’l , de sentir-lo i experimentar-lo, la qual cosa permet tenir-lo en compte, en qualsevol procés terapèutic d’origen psicològic, ja que suposa una nova via per esbrinar i solucionar determinats conflictes personals.

Entre els anys 1930 i 1950, els psicoanalistes, Wilhelm Reich , Fritz Perls, Charlotte Selver varen investigar i experimentar amb els seus pacients aquest tipus de teràpies corporals i van realitzar un “salt científic” en descobrir que el caràcter d’una persona, les seves creences, els seus sistemes de defensa i regulació emocional, estan recolzats en pautes corporals, que es manifesten en forma de tensions musculars, en la respiració, en el bloqueig emocional o en la limitació de l’ energía sexual. Determinant igualment, que els canvis en les pautes corporals , provoquen canvis en la visió , percepció del món i creences; i a l’ inrevés , un canvi perceptiu o mental pot provocar diferents respostes corporals i emocionals.

En l’actualitat, una de les disciplines psicològiques, que treballa en aquesta direcció és la gestàltica, que contempla a la persona com un tot,com una unitat que té diferents parts: una de mental, una altre emocional ,espiritual i corporal. Així ,hi haurà certs conflictes o alteracions emocionals , que tractats desde aquesta òptica corporal ,es podran resoldre amb més facilitat. Per exemple, mals de cap, d’estómac i de panxa, al·lèrgies…d’origen somàtic , ansietat, ofecs, tremolors, tensions musculars, trastorns en l’alimentació , trastorns derivats de violacions físiques o sexuals, bloquejos emocionals…

Per tant ,desde aquesta perspectiva globalitzadora, es treballa a nivell corporal amb diferents tècniques (bioenergètica, moviment expressiu, centres d’energia, dansa….) amb l’ intenció de créixer, avançar i cercar solucions als nostres conflictes interns.