Tot esdevé un camí, un element de coneixement o de transformació personal. Per als occidentals , meditar està lligat a una actitud mental activa relacionada amb reflexionar, sigui sobre temes cabdals de la vida, successos transcendents de la vida o bé sobre la lectura de textos sagrats. Per contra, els orientals persegueixen aturar l’ activitat mental i entenen la meditació com una tècnica amb uns objectius concrets : la contemplació, la recerca interior, l’ autoconeixement i, com a punt culminant , la il·luminació.
El mestre budista, Osho, defineix la meditació com “ un estat de no-ment, de consciència pura, sense contingut. Els pensaments no es mouen, els desitjos no es belluguen. Et trobes en un silenci complet. Aquest silenci és meditar”.
Per a una persona iniciada és molt difícil aconseguir aquest estat, per la qual cosa cal, sens dubte, la pràctica regular i constant.
Tanmateix, Osho comenta que podem aplicar la meditació a la vida quotidiana : “ La meditació no és pensar, sinó viure. És l’experiència vital de cada dia viscuda amb plenitud”. Per tant , la meditació pot esdevenir una actitud davant la vida, deixant fluir a cada moment el present, vivint el que va sorgint.
Qualsevol activitat pot ser gratificant i ens pot proporcionar plaer si dediquem cinc o deu minuts a realitzar-la detingudament. Per exemple, quan cuinem podem observar les diferents formes d’ aliments, sentir les remors dels vegetals en ser tallats, olorar-los, etc. Igualment, viatjant en tren, estudiant, pintant un quadre, escoltant música, etc. Es tracta de sentir el que fem , sense despistar la ment i deixar de fer-ho automàticament.
Els efectes de practicar la meditació poden ser múltiples i està demostrat que enriqueixen la nostra vida. Fisiològicament, calma el sistema nerviós i, en general, és eficaç en la prevenció i tractament de l’ estrès. Per altra banda, pot millorar l’ equilibri emocional, la capacitat d’ atenció, aturar certs pensaments obsessius i pot reduir l’ ansietat.
Certament, la meditació pot practicar-se independentment d’ una orientació religiosa o filosòfica, i no cal pertànyer a cap doctrina ni disciplina espiritual. Però cada mestre, cada filosofia utilitza el seu propi estil i com és lògic, n’hi ha per tots els gustos.
Hi ha un mètode que és molt recomanable per a persones no expertes i fàcil de practicar. És la meditació mitjançant el recompte de respiracions. Abans, però, de començar, s’ han de tenir en compte algunes recomanacions :
1.- Busqueu un lloc silenciós i tranquil
2.- Escolliu una posició còmoda: sigui assegut en una cadira amb els braços
i les cames relaxades o bé a terra, sobre un coixí amb les cames
encreuades ( postura de sastre) i l’esquena recta.
3.- L’actitud ha d’ ésser passiva. Durant el temps que duri l’ exercici, la
ment ha d’ estar lliure de distraccions.
Per tant, els passos que seguirem per practicar aquesta tècnica de meditació són els següents :
1.- Asseguts en la postura més adient, tancarem els ulls i ens assegurarem
que ningú ens molestarà durant 15 minuts. Prendrem contacte amb el
nostre cos, que deixarem relaxat.
2.- Cal estar especialment centrat en la respiració. Aquesta s’ efectuarà pel
el nas i amb un ritme lent. L’ atenció recaurà en el flux d’ aire que
prendrem quan inspirem i en treure’l quan expirem.
3.- Hi afegirem un segon element per no despistar-nos. Així, en expirar
(sortida de l’ aire), direm internament: “un”, en la següent expiració,
direm “dos”, i així fins arribar a“10”.Tornarem a reprendre el cicle fins
aconseguir un estat de relaxació profunda.
4.- Temps de dedicació : 15 minuts
5.- Quan els pensaments o estímuls ens distreguin de la respiració, els
foragitarem i començarem de nou en el recompte per “un, dos, tres…
deu”.
Una segona alternativa o variant d’ aquest mètode consisteix a seguir tots els passos descrits, però a l’ hora de inspirar pel nas, repetirem internament “ dins” i en expirar “ fora”. Així, amb autodisciplina i constància s’ aconsegueixen beneficis importants que, de ben segur, per a uns poden esdevenir una nova actitud de vida, per a altres un camí de recerca; o , simplement, haurem après a ser una mica més feliços. .
