Unes belles paraules de Albert Camus :
“Enmig de l’odi, em va semblar que hi havia dins meu, un amor invencible. Enmig de les llàgrimes, em va semblar que hi havia dins meu, un somriure invencible. En mig del caos, em va semblar que hi havia dins meu, una calma invencible.
Em vaig adonar, malgrat tot, que …
Enmig de l’hivern, hi havia dins meu, un estiu invencible. I això em fa feliç. Perquè no importa que el món empenyi durament, en contra meva, dins meu, hi ha quelcom més fort, quelcom una mica millor, empenyent de tornada.”
