En el món la vida
és sols un camí,
que va del desert
a un flairós jardí,
i per assolir-lo
cal ésser valent,
obrar amb honradesa
i fe conseqüent.
Les sendes no són
fàcils ni planeres,
sovint cal cercar
vials i dreceres,
per això conforta
veure-us aviar,
amb els cors units
sense declinar.
Cims que ja amb els fills
fèieu satisfets,
ara com a mestres
els feu amb els néts,
i aneu al davant
abastant el sostre,
i els talleu el vent
sense acotar el rostre.
I si us manquen forces
pel cos que és humà,
us en sobren d’altres
per poder estimar,
empeltant exemple
a grans i a petits,
tanys de vostra soca
que s’alcen ardits.
