El Anàlisis Transaccional (AT), es una teoria de la personalitat i un enfoc psicoterapèutic, creat per el psiquiatra Eric Berne en la dècada del 1950. Aquest psiquiatre va considerar que la psicoanàlisi, era un mètode terapèutic massa llarg, ja que requeria un tractament d’ uns cinc anys de mitjana i a la vegada massa costós. També va veure, que el pacient estava en desigualtat de condicions davant del terapeuta, ja que aquest utilitzava un llenguatge massa complicat i tècnic, que no era entès per la majoria .Raó per la qual va crear un sistema de treball més senzill, tant en el terreny pràctic , com en el teòric.

Malgrat tot, Eric Berne, en la seva orientació terapèutica, va utilitzar molts conceptes de la psicoanàlisi, i de la psicologia humanista, adoptant del corrent humanista la noció del home des d’un punt de vista holístic, contemplant-lo com un tot, és a dir, com una unitat que té diferents parts : mental, emocional, espiritual i corporal, i també va definir-lo com un ésser singular i únic, responsable de la seva vida, de la seva autorrealització i del seu creixement personal.

Així, l’ anàlisi transaccional es dedica principalment a l ‘estudi de les transaccions que es donen entre nosaltres. És a dir , estudia els papers i els rols que adoptem a l’ hora de relacionar-nos i els missatges que emprem per comunicar-nos. És per això que Berne va formular una teoria de la personalitat basada en els estats del jo que reflecteix aquestes interaccions.

Amb la seva experiència , havia comprovat com els pacients es comportaven en tres estils bàsics diferents. Cadascun d’ ells amb gestos, tons de veu, expressions emotives i comportaments ben diferenciats.

Un dels estils de conducta imitava o repetia el dels progenitors. Un altre tipus era sensible i adequat a la realitat del present, és a dir , a la del aquí i el ara en què la persona es trobava . En el darrer, es comportava de forma similar a un nen. Repetia actuacions i revivia sentiments i emocions experimentades en la infància. Així , arran d’ aquests comportaments, defineix tres elements o estats del jo que formen part de l’ estructura de la nostra personalitat:

1.- JO PARE : Quan una persona és en aquest estat , pensa ,sent i es comporta com un dels seus progenitors o de qui va fer aquest rol. Inconscientment actua , reacciona i raona com si fos el seu pare o mare. De manera que aquest pot respondre com un pare crític ,tractant els altres amb menyspreu, com si fos un jutge, un controlador, una persona crítica, exigent, etc. o, contràriament, com un pare protector, que dóna suport, confiança, és comprensiu, permissiu, afectuós ,etc.

Aquest estat es produeix per la interiorització de les normes, valors i actituds paternals apreses fins els cinc anys . Representa les normes socials, els judicis de valor, les ideologies, creences, actituds, etc.

2.- JO ADULT : En aquest estat, un s’ orienta de forma autònoma a l’ hora de percebre objectivament la realitat. Es manifesta en comportaments racionals i accions correctes, i utilitza el pensament lògic per resoldre problemes.

Per altra banda, és capaç d’ analitzar el que està passant “aquí i ara”, tant en l’ actualitat, com en l’ experiència passada. Actua analitzant les dades, processant informació i arribant a conclusions.

3.- JO NEN : En aquest estat, actuem com el nen o la nena que un dia vam ser. No representem o reproduïm una escena infantil, el que passa és que nosaltres pensem, sentim, percebem i reaccionem com ho faria un nen, de tres, cinc o vuit anys. El nen té tots els sentiments : por, amor, ràbia, alegria, tristesa, vergonya, etc.

Quan el nen és amorós, odiós, impulsiu, espontani o juganer, és un nen natural; quan és pensatiu, creatiu o imaginatiu, l’ anomenem el petit professor o nen intuïtiu i quan està atemorit, se sent culpable o avergonyit, és un nen desadaptat.

Aquesta part reflecteix, l’ espontaneïtat, la innocència, allò instintiu, allò natural, el joc, el divertiment, la imaginació, etc.

Berne apunta que tota persona posseeix els tres estats del Jo. Depenent del moment i de les circumstàncies( en la vida laboral, en la parella, quan patim una situació d’ estrès, d’angoixa…) , un dels estats pot exterioritzar-se més que els altres dos. Si, per exemple, predomina el JO PARE, la persona fa poc anàlisi de la realitat i reprimeix els sentiments. En canvi ,si sobresurt el JO NEN, aleshores predomina l’instint, l’ espontaneïtat i les normes i obligacions queden en segon terme. I quan és el JO ADULT que es magnifica, i existeix un equilibri entre les normes apreses i allò instintiu, a les hores hi ha harmonia .