Un dia, un noiet de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. En un moment donat se li va quedar mirant amb insistència i li va fer aquesta pregunta:
– Mare, què puc fer per conservar un amic que he tingut molta sort de trobar ?
La mare va pensar uns moments, es va inclinar i va agafar un grapat de sorra amb cada mà. Amb els palmells oberts cap amunt, va tancar el puny amb força. La sorra es va escapolir entre els seus dits. I com més fort tancava el puny, més sorra s’anava escapant. En canvi, l’altra mà la va deixar ben oberta: la sorra que havia agafat va quedar intacta.
El noi es va quedar meravellat davant l’exemple de la seva mare i va entendre que és només amb obertura i llibertat que es pot mantenir l’amistat, mentre que voler retenir-la o tancar-la significa perdre-la.
