A tots ens consta l’ existència de grups amb finalitat terapèutica. N’hi ha de molts tipus i de diferents tendències. De manera que cadascun es pot basar en una orientació teòrica diferent i, a la vegada, seguir diferents objectius. Per això, cal conèixer els principals tipus de grups ,amb les seves tècniques de treball i no confondrel’s amb els grups de teràpia i creixement personal.
Es per això que tot seguit exposaré les característiques més importants d’ aquests grups de creixement personal i com funcionen. En primer lloc, estàn constituïts, per un conjunt de persones, normalment entre quatre i dotze, de diferent origen , edat, estat civil, nivell social, etc., que es reuneixen cada setmana o cada quinze dies sota la direcció d’ un o dos terapeutes, o coordinadors.
Els objectius i interessos dels participants poden ser molt diversos: conèixer-se una mica millor , resoldre determinades problemàtiques, com ara, expressar-se en públic, millorar la relació familiar, de parella, o superar pors, inseguretats, etc., també aprendre a connectar amb les emocions i a expressar-les, millorar l’ autoestima, etc.
La coordinació del treball de grup es desenvolupa bàsicament de forma directiva, és a dir , està dirigida i guiada, sobretot en la fase inicial del grup. És el terapeuta o el coordinador qui formula les propostes de treball i qui marca les consignes i pautes a seguir. A mesura que el grup avança, s’ interrelaciona i es coneix, hi ha la possibilitat que siguin els mateixos membres del grup, els qui proposin noves iniciatives de treball, que incloguin espais de temps no estructurats per tal que surgeixi espontàniament el que s’ experimenta i es necessita.
El terapeuta actua facilitant el procés de cadascú i n’ estimula eldesenvolupament, respectant sempre el punt on es troba cada membre, amb intervencions individualitzades o bé amb propostes de treball que poden ser molt variades : activitats de comunicació en parelles, en trios o amb tot el grup, activitats corporals (respiració, moviment, dansa, etc.) , exercicis d’ atenció ( a un mateix, als altres, etc.), escenificacions, representacions de rols, jocs creatius, exercicis de relaxació i meditació, etc.
Un cop realitzat el treball, i per a cada una de les activitats hi ha un espai-temps de recollida, elaboració i integració de l’experiència viscuda. Cal remarcar que les propostes de treball no impliquen cap obligatorietat en l’ acceptació i que cadascú ha de respondre amb una actitud responsable a l’ hora de decidir participar-hi o no. Tot són indicadors de com estem, què sentim i quins són els nostres límits.
Per altra banda , hi ha altres grups de caràcter terapèutic que cal distingir i que són molt interessants, com ara :
1.- Els grups de recolzament, centrats en el problemes i assumptes comuns de l’ individu ( alcoholisme, separacions, dol, assetjament moral, etc.).La finalitat principal dels quals és facilitar el recolzament mutu entre els membres del grup.
2.- Els grups de teràpia centrats en el client consisteixen en una forma de fer psicoteràpia, portada a terme per Carl Rogers, en què el terapeuta té un paper no directiu, és dir, no orienta, no interpreta ni dirigeix l’ evolució del grup ni del pacient, excepte per clarificar, fomentar certs punts o facilitar l’ expressió i la comunicació. De manera, que és el client el qui ha de dirigir la seva pròpia vida, realitzar les seves pròpies eleccions i ser responsable de si mateix.
3.- Els Grups T ( training grup), també anomenats grups d’ entrenament, s’utilitzen com un mitjà per aprendre de la pròpia experiència i de l’ intercanvi d’ experiències i informacions entre els membres del grup. Se centren en els processos d’ interacció grupal.
4.- Grups de psicoteràpia grupal. De base psicoanalítica i amb un caràcter vivencial en què el terapeuta interpreta el que exposa el pacient i pot intervenir en les interaccions entre els membres del grup. És un observador participant.
5.- Grups de teràpia de la conducta. Bàsicament es tracta d’ aplicar certes tècniques de modificació de la conducta, com la relaxació, la desensibilització sistemàtica, el reforç positiu, etc., però en grup. Sol utilitzar-se en l’ entrenament d’ habilitats socials, en l’ assertivitat, i en la resolució de problemes. De manera que els participants practiquen junts les habilitats que van aprenent i s’ ajuden mútuament.
Menú
