Un dia a mitjanit, hi va haver una estranya assemblea a la fusteria. Les eines s’havien reunit per tal de resoldre les diferències que no les deixaven treballar.
El Martell volia exercir la presidència de la reunió, però ben aviat l’assemblea li va notificar que hi havia de renunciar:
-No pots presidir tu, Martell- li va dir el portaveu de l’assemblea-.
Fas massa soroll i et passes l’estona donant cops.
El martell va acceptar la seva culpa, però tot seguit va proposar:
-Si jo no presideixo, demano que s’expulsi també el Cargol, perquè se li han de donar moltes voltes, abans no serveixi d’alguna cosa.
El Cargol va dir que acceptava, però també va posar una condició:
-Si me’n vaig jo, expulseu també a la Llima, que es molt aspre de tracte i sempre té friccions amb tothom.
En aquest delicat moment de la reunió, va aparèixer inesperadament el Fuster, que es va posar el davantal i tot seguit, es va posar a la feina. Va fer servir, el Martell, la Llima, i el Cargol. I va treballar la fusta, fins enllestir un moble. En acabat se’n va anar.
Quan la fusteria va tornar a quedar sola, l’assemblea va reprendre les deliberacions. Llavors el Xerrac, que encara no havia agafat la paraula, es va dirigir a la resta:
-Senyors, ha quedat prou demostrat que tot i que tenim defectes, el Fuster treballa amb les nostres qualitats; son elles les que ens fan valuosos. Així que us proposo, que no ens centrem tant en els nostres punts dèbils, sinó que ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.
L’ assemblea, va valorar que el Martell era fort; que el Cargol unia i donava força; que la Llima tenia un do especial per mitigar i llimar asprors.
