Les teràpies neurocientífiques són aquelles metodologies de treball per al benestar humà (salut mental, emocional, corporal…), que operen amb conceptes/estratègies neurològiques de forma implícita. Són teràpies en què es busca una harmonització dels hemisferis, poder incidir d’una manera molt més directa al processament de les experiències. Permet fer canvis sinàptics i la relaxació de parts del cervell com l’amígdala. Aquestes teràpies treballen de manera científica, amb una base provada i els seus resultats són ràpids, profunds i duradors.

Les teràpies neurocientífiques poden semblar miraculoses, però no ho són, al final el que permeten és treballar amb una informació o un coneixement que fa dècades no es disposava (revolució de les neurociències). A mesura que anem sabent més i més sobre el nostre cervell i sobre el seu funcionament, el nombre de teràpies i de metodologies que treballen en aquests nivells augmentaran.

Algunes són:

– EMDR (Desensibilització i reprocessament per moviments oculars)

– Coaching Wingwave

– Brainspotting

– TIC (Tècniques d’integració cerebral)

Què són les Teràpies Neurocientífiques?

La resposta és al nostre cervell. Estem entrant en una era de grans canvis i pel nostre cervell això suposa un gran repte. Hem d’actualitzar la nostra versió 1.0 a la 2.0. Diríem que al camp de la Psicoteràpia encara estem una mica desactualitzats. Si a l’àmbit de la comunicació disposem del correu electrònic o les videoconferències, quin és l’equivalent en el cas de la Psicologia clínica?

La resposta són les Teràpies Neurocientífiques o de Reprocessament. En aquesta societat de canvis continus i on s’apressa la recerca de solucions ràpides i efectives, aquestes teràpies que provenen de les Neurociències estan donant una resposta molt bona.

Cada cop sabem més sobre el cervell, sobre el perquè de moltes de les nostres dificultats i trastorns, d’on provenen les nostres conductes i hàbits. Aquest saber ho estem aplicant a les sessions psicoterapèutiques.

Trencant amb la imatge del psicòleg freudià i del divan, ara tenim un nou cos de teràpies que podrien ser la versió 2.0 de la Psicologia.

Aquestes teràpies treballen amb una sèrie de tècniques i metodologies que ens permeten poder alliberar emocions, sensacions corporals i el malestar que pateix el pacient. Amb l’afegit que són ràpides i efectives, perquè treballen amb els darrers avenços científics.

Ja no cal estar a consulta anys i anys. Podem accelerar el procés, ajudant que les persones que ho desitgin puguin superar aquella problemàtica que han anat suportant durant anys.

———————————————————————–

Com funcionen?

La metodologia més coneguda dins aquestes teràpies és la de l’EMDR (“Desensibilització i reprocessament a través dels moviments oculars”).

Aquesta teràpia està reconeguda per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com una pràctica d’ús preferent davant d’esdeveniments traumàtics com ara conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals o atemptats terroristes.

A més, s’utilitza a diferents hospitals d’Espanya com és el cas de l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​a la Unitat d’Agressions Sexuals.

L’EMDR funciona perquè emula els moviments que fem durant la fase REM del son. Cada nit quan dormim passem per una fase de son profund on movem els ulls de manera molt ràpida.

També és el moment quan somiem de manera més vívida i intensa. Amb aquesta metodologia, el Psicòleg demana al pacient que, amb els ulls oberts, segueixi els dits en horitzontal, mentre pensa en una situació o record que sigui dolorós.

El que passa al cervell de la persona és que l’amígdala o la zona que gestiona les nostres emocions es relaxa. Això ajuda a fer que tot l’organisme es pugui desestressar i finalment, la situació o el record perdi intensitat.

Exemple de pràctica de l’EMDR

Amb l’EMDR no esborrem els records, el que permeten és que la persona pugui contemplar la mateixa situació amb l’alliberament conseqüent de les seves emocions, sensacions corporals de malestar i sense els pensaments negatius associats. És com veure una pel·lícula de por, sentint-se’n un d’allò més tranquil o relaxat. El resultat: ja no la interpretem com una pel·lícula de por, de manera que la podem tolerar i superar.

Segons la Dra, Francine Shapiro, creadora d’aquesta metodologia, els records que vivim s’emmagatzemen associant-se entre si, de manera que les nostres vivències del passat poden estar influint en el que ens passa en el present. Per exemple algú que té por dels espais tancats, com pujar-se a un ascensor, pot ser perquè en el passat va viure una experiència traumàtica vinculada. Aquests records són accessibles i amb aquest moviment ocular ràpid es poden alliberar. El resultat és que la persona encara que hagin passat molts anys, pot sentir que aquella ferida, finalment està tancada i superada.

————————————————————————–

Les teràpies d’integració cerebral

En el mateix període van sorgir les TIC, les Teràpies d’Integració Cerebral, amb el Dr. Pablo Solvey i la Dra. Raquel Ferrazzano de Solvey, que sostenen que quan patim estrès o de qualsevol altra classe de dificultat, els nostres hemisferis es desincronitzen. El treball que fem a través de la tècnica de les ulleres hemisfèriques i la tècnica d’un ull per veu, és estimular alternativament l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret perquè es tornin a sincronitzar, aconseguint així un reprocessament de l’experiència. També els estudis proven que cada hemisferi percep l’experiència d’una manera particular, i que quan tots dos s’integren és quan podem superar aquest conflicte o aquesta pertorbació. Amb la sincronització hemisfèrica es facilita el canvi dels estadis d’ona cerebral, tot reduint els nivells de pertorbació.

El Brainspotting

I finalment a l’any 2003, va néixer el Brainspotting, amb el Dr. David Grand qui treballant amb EMDR va descobrir els Brainspots, o punts d’accés a l’experiència. Són posicions oculars on la persona manifesta més activació o càrrega de material emocional. Podem detectar un Brainspot mitjançant una vara o punter, explorant els diferents eixos (“eix x” en horitzontal, “eix y” en vertical i “eix z” en profunditat). Un cop es connecta amb l’experiència se li demana a la persona que observi aquesta emoció o situació sense cap mena de judici (Mindfulness enfocat). El treball de la sintonia dual (client – ​​terapeuta) i la sintonia neurològica (enfocar on és el problema i portar els recursos disponibles per al seu reprocessament i resolució), permet que la persona pugui treballar el que ha passat fins que no hi hagi cap sensació, emoció o pensament de pertorbació. Amb l’autoobservació de les sensacions, permetem que hi hagi un descens de la pertorbació, sobretot a les estructures subcorticals del cervell. És per això que el reprocessament és més profund.

Totes aquestes teràpies representen nous reptes per als psicòlegs i els terapeutes de la salut. De vegades podem ser poc inclinats a creure que un trauma de molts anys es pot superar amb unes poques sessions, però la veritat, és que el cervell disposa de tots els mecanismes d’autocuració necessaris per poder reprocessar-lo, només els hem d’aprofitar i potenciar.