Dóna’m la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna’m la mà,
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que han de dur el futur desitjat.
Dóna’m la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç
desfermarem.
Dóna’m el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna’m els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna’m la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot es possible avui,
fem sentir arreu
que s’exalta el vell desig d’un món millor.
