El mestre tenia un grup de deixebles que, sovint, li preguntaven sobre aspectes espirituals i metafísics molt diversos. De vegades declarava:
– Qui sap
Aquesta contestació deixava perplexos als deixebles. Era una resposta que ells prenien per ambigua i com una evasiva. Si per exemple, preguntaven al mestre:
– ¿Persisteix el jo després de la mort del cos?
El mestre responia:
– Qui sap
Els deixebles estaven farts d’aquest tipus de resposta. I van començar a comentar-ho entre ells. Uns deien:
– Contesta així perquè no té ni idea de la resposta.
Altres asseguraven:
– En lloc de dir honestament que no té coneixement, s’ evadeix responent d’ aquesta manera.
Els deixebles es reunien en rotllana per a censurar al mestre. Llavors va passar per allà un altre mestre i els va veure parlant entre ells.
-Què us passa? – va preguntar
Els deixebles li van explicar al guia el que passava amb el seu mestre. Llavors el guia els va dir:
– En lloc de comportar-vos com a jutges de professió, jutjant insensatament al vostre mestre, podríeu utilitzar una mica el discerniment.
Tots es van sentir avergonyits. Aleshores el guia va afegir :
– Quan el vostre mestre diu “qui sap” això es pot entendre com “jo no ho sé”, o “ningú ho sap”, o “uns ho saben i altres no ho saben” , o “vosaltres no ho sabeu”, o “és irrellevant saber-ho “, o “no ve al cas si se sap o no se sap “o ” només els il·luminats ho saben “… Aleshores la seva ambigüitat és intencionada, però sou tan creatius que no us adoneu d’ això. És intencionadament ambigu per obligar-vos a utilitzar el discerniment i la reflexió i vosaltres us dediqueu a parlar per ferir-lo.
Conclusió: A través del discerniment s’ arriba a una comprensió d’ ordre superior.