Era un buscador de la Veritat Suprema . Va anar per les terres del Tibet sense descans fins que va trobar un iogui que vivia en una cova . Era un lloc molt silenciós i magnífic per apaivagar la ment.
-Podria quedar-me aquí uns dies?, va preguntar al iogui.
-Fes com et plagui, va respondre el iogui indiferent.
El pelegrí es va quedar en aquest paratge ,que era com un desert a quatre mil metres d’ altitud. Les nits eren gèlides, però els dies assolellats i càlids. El iogui era rigorós amb les seves pràctiques de meditació. Pero un dia el pelegrí es va atrevir a preguntar clarament:
– Com sóc jo?
El iogui el va mirar fixament i va contestar:
– Com una vaca
El pelegrí es va quedar estupefacte, sense poder creure el que sentia.
El iogui, contemplant la cara de sorpresa del pelegrí, va preguntar:
– Que no menges?
– Sí que ho faig.
– També ho fa una vaca, va dir el iogui. Tot seguit li va preguntar:
– Potser no dorms?
– Sí totes les nits.
– Com una vaca. I diguem, i no vas de ventre ?
– Sí , hi vaig ,tots els matins, va contestar el pelegrí.
– Com una vaca. O sigui, ja ho veus, ets com una vaca.
Llavors el pelegrí va contestar :
– No ho crec !!
El iogui va somriure. Va fer una pausa i va dir :
– Aquesta es la diferència: que tu dubtes i la vaca no. Si tu dubtes intel·ligentment i el dubte et condueix a seguir la teva investigació espiritual sense descans i un dia trobes la Veritat Suprema, llavors deixaràs de ser com una vaca. Sino es aixì, no hi haurà diferència entre tu i la vaca…llevat que les vaques son més simpàtiques i pacífiques.